És hora de recuperar la “maglia nera”, mallot que entre els anys 1946 i 1951 identificava l’últim classificat del giro d’Itàlia.
En el seu moment aquest mèrit va gaudir de cert prestigi social, també entre els ciclistes, a part d’un premi en metàl·lic. La picaresca per ser l’últim, arribava a l’extrem d’amagar-se en bars o granges, amb la intenció de perdre temps.
En el record de molts afeccionats de l’època, i en les hemeroteques pels “més joves”, ens trobem el nom de l’últim classificat de l’any 1951, on l’aleshores desconegut, i avui mundialment reconegut, Giovanni Pinarello, s’emportà aquest honor. L’any següent seria acomiadat del seu equip (potser per aquest fet?). Els diners de la indemnització va ser l’origen de la fàbrica de bicicletes Pinarello.
Els gregaris que treballen dies i dies per ajudar als seus líders, han de tenir l’opció de molt més reconeixement, sobretot en les 3 grans proves per etapes ( Tour de França, Giro d’Itàlia i Vuelta a Espanya). A vegades tancar la classificació no és voluntari, pot ser conseqüència d’una lesió o caiguda, o simplement perquè ets jove i estàs aprenent a competir a les grans voltes.
Pot semblar un contrasentit, i fins i tot no ser ètic pedalar per quedar l’últim, però l’esport és ple d’actes “dubtosos” i ningú s’exclama. Només cal recordar partits de futbol on als dos equips pacten l’empat, Partits de fase regular, en qualsevol esport d’equip, que no es guanyen per no creuar-se al play-off amb equips més forts, o resultats tan estranys que semblen fets a mida de les apostes.
Per quedar últim no necessites ser el més fort, però si conèixer les teves limitacions i pedalar de manera molt intel·ligent per no arribar fora de control.
Corredors històrics com Jacky Durand, Jimmy Casper, Joseba Beloki, Rob Harmeling, Bradley Mcgee o Robbie McEwen han tancat alguna vegada la classificació, fet que es desconegut per la majoria.
Per a Letsvelo bike tours , en els darrers anys, Sam Bennett, Adriano Malori, Sébastien Chavanel, Svein Tuft, Jimmy Engoulvent, Fabio Sabatini, Giuseppe Fonzi, Marco Coledan, Jetse Bol, Davide Apollonio, Jos Van Emden, Tom Veelers, Cheng Ji, Massimo Graziato, Andrea Guardini, Nikias Arndt i Boy Van Poppel, entre d’altres, haurien de ser mereixedors d’un reconeixement superior.
Comments